ACTIVITAT 8 : CAUSALITAT CIRCULAR

INTRODUCCIO:

Per a aquesta practica, farem referència a l’enfocament sistèmic així com a la causalitat circular, però de totes maneres primer m’agradaria fer un breu resum històric per introduir aquests dos temes, ja que fins ara em observat altres formes d’estudi molt diferents a la que veurem a continuació, per aquest motiu crec necessari fer d’entrada una explicació.

L’enfocament sistèmic tracta de comprendre el funcionament de la societat des d’una perspectiva holística i integradora, on l’important són les relacions entre els components. Es diu holisme al punt de vista que s’interessa més pel tot que per les parts. L’enfocament sistèmic no concep la possibilitat d’explicar un element si no es precisament en la seva relació amb el tot. Metodològicament, per tant l’enfocament sistèmic és l’oposat a l’ individualisme metodològic, encara que això no impliqui necessariament que estiguin en contradicció.

Sistema és un conjunt organitzat d’elements que interactuen entre si o són interdependents, formant un tot complex, identificable i diferent, per elements d’un sistema s’entén no nomes els seus components físic sinó les funcions que aquests realitzen . algun conjunt d’elements d’un sistema pot ser considerat un subsistema si mantenen una relació entre si, que els fa també un conjunt identificable i diferent. Els sistemes reben de l’exterior entrades (inputs). Les entrades són sotmeses a processos de transformació com a conseqüència dels qual s’obtenen uns resultat o sortides ( outputs), es diu que hi ha realimentació o retroalimentació (feedback): quan part de les sortides d’un sistema tornen a ell en forma d’entrada, la realimentació és necessària perquè qualsevol sistema pugui exercir control dels seus propis processos. Quan d’un subsistema es coneixen nomes les entrades i les sortides però no els procés interns és un punt de vista com els que hem treballat fins ara, on no és coneix el procés, sinó  lo important és la causa d’aquest.

L’enfocament sistèmic  per tant prové de sistema, i de dues  teories que provenen d’altres àmbits, però s’utilitza en psicologia i aquestes són :

•  Teoria general de sistemes :   L'estudi de realitats complexes, en les quals el tot és notòriament més que la suma de les parts, obliga a anar més enllà del mètode analític tradicional basat en l'estudi per separat de les diferents parts d'un objecte. Pel contrari, l’enfocament sistèmic posa en primer pla l’estudi de les interaccions entre les parts i entre aquestes i el seu entorn. En aquest estudi, es troba que determinades relacions apareixen repetidament en sistemes de diferent natura. L'enfocament en l'estructura de les relacions per damunt de la natura dels sistemes involucrats ens porta a la construcció de Sistemes Generals: es pot considerar com una classe de Sistemes Particulars amb la mateixa estructura de relacions, de manera que qualsevol d'ells es pot prendre com a model dels demés. 

Es construeixen així diferents Teories per a diferents Sistemes Generals. Aquetes teories es caracteritzen per la seva perspectiva holística i integradora, on lo important són les relacions i els conjunts a partir d’aquestes .

Els objectius originals de la teoria general de sistemes són les següents:

• Impulsar els desenvolupament d’una terminologia general que permeti descriure les característiques, funcions i comportaments sistèmics.
• Desenvolupar un conjunt de lleis aplicables a tots aquests comportaments i, per finalment promoure una formalització d’aquestes lleis.

La primera formulació en aquest sentit és atribuïble al biòleg Ludwing Von Bertalanffy a 1.936, per a ell la teoria general de sistema hauria de constituir-se en un mecanisme de integració entre les ciències naturals i socials. Aquesta teoria sorgeix en resposta al esgotament i inaplicabilitat dels enfocaments analític- reduccionista i els seus principis mecànic – causal. El principi en què es basa aquesta teoria és  la noció de totalitat orgànica, mentre que els paradigma anterior estava fundat en una imatge inorgànica del món.

• Cibernètica: un sistema cibernètic pot representar-se com una xarxa de relacions o canals d’informació i direcció entre els seus elements i entre aquests i el medi ambient, associat a cada element del sistema. La direcció d’un sistema cibernètic es realitza sobre la base d’una planificació, control i regulació del comportament dels seus paràmetres fonamentals. Tot sistema cibernètic pot descompondre’s en subsistema rector i subsistema regit com a resultat d’aplicar el criteri jeràrquic a la seva divisió. El subsistema rector exerceix la direcció sobre el subsistema regit i mitjançant el control i la regulació garanteix que la part regida es comporti d’acord amb el que estableix el pla.

Aquest enfocament trenca amb algunes de les idees bàsiques d’enfocaments anteriors, aquests últims ( conductisme radical, psicoanàlisis etc ) es centren en l’individu, i aquest és el focus d’atenció. En l’enfocament sistèmic això no és així, aquest es centre en grups d’individus, o bé en sistemes, és a dir, un conjunt de persones, de dos persones o més, amb unes determinades relacions entre elles.

Exemple : una parella, una família, un equip de futbol etc.

D’altra banda, cal esmentar les diferencies que s’estableixen entre l’enfocament sistèmic amb d’altres teories, que hem estudiat anteriorment, les quals tenen unes bases e interessos d’estudi diferents .

En primer lloc, podríem esmentar que la diferencia amb d’altres enfocaments és que consideren que les persones no són ni tenen el problema. Per tant, les dificultats que poden manifestar una persona, aquest enfocament no creu que sigui propi de l’individu. Creu que és un indicador el qual detecten que hi ha un error en el sistema i del que no és saludable ( pacient identificat). En el sistema, parlem de grup de conjunt on el problema és general i grupal, no individual. De manera que, si aquest no acaba de funcionar es manifesta d’alguna manera i és a partir d’un individu o més d’un.

En segon lloc, una altre diferencia, és que no l’interessa respondre a la pregunta; ¿ Perquè?, no considera que es pugui arribar a les causes del comportament. Perquè creu que les xarxes d’interrelacions del sistema , que a vegades resulta impossible trobar la causa de l’error del sistema creuen en que poden trobar la solució sense la caus, trenquen amb el que anteriorment ja havien treballat com és el psicoanàlisis.

De manera que, l’enfocament sistèmic no defensa la causalitat lineal, com en el psicoanàlisis :

AB

                             

Aquest enfocament defensa, un altre tipus de causalitat i és el circular.

AB

 

                         

No els interessa saber on va començar la roda, el cercle sinó, el procés del sistema, es pregunten el  ? Com? ; com s’aguanta un sistema, com funciona a la  seqüència d’interaccions. Diríem doncs, que buscaran gens o poc les causes del comportament inadequat.

L’enfocament sistèmic dirien inclòs que en molts casos, la causa desapareix, però de totes maneres les rutines segueixen, el comportament queda en nosaltres, tot i que la causa potser ja no hi és. La funció d’un terapeuta sistèmic és trenca la causalitat circular.

Alguns autors dirien el següent : són les solucions les que caben agraint o agreujant un problema. De manera que a vegades la intervenció d’un psicòleg pot generar a augmentar el problema. Això és anomenat en medicina com la IATROGÈNIA. Tot i així, podríem dir que la interacció o no, en el sistema pot produir uns efectes o uns altres depenien la situació.

De manera que, com a professionals la nostre intervenció doncs pot produir uns efecte, ja segueix o bo o bé per dolent y que poden produir en el sistema, des del moment que hi estan intervenint.

Podríem esmentar dos autors :

•         En primer lloc, farem referència a Joel Bermen.
•    En segon lloc, podríem esmentar a Gregory Bateson, un antropòleg en el que creu en un enfocament sistèmic, d’un model circular en el que els dos aspectes següents formen part, aquest autor es va adonar de :

• Relació simètrica : els diversos elements del sistema interactuen de forma semblant ( en escalada o en desescalada). Pot ser de tipus constructiu o destructiu.

1. Relació simètrica constructiva :  és una relació entre individus del mateix nivell però, la relació és bona no es perjudicial.
2. Relació simètrica destructiva : aquí en canvi també són individus del mateix nivell, però les relacions són perjudicials, equivoques per algun membre del grup.

• Relació complementaria : els diversos elements del sistema interactuen de forma diferent, és a dir, tenen rols diferents. Pot ser de tipus constructiu o destructiu.

1.  Relació complementaria constructiva : és quan una sèrie d’individus tenen una relació sana, però en diferents nivells, és a dir, estan situats en diferents rangs.
2. Relació complementaria destructiva :  aquí en canvi, és el mateix que en la complementaria constructiva, però aquests individus tenen una relació perjudicial, dolenta.

PRACTICA PORTADA A TERME :

La practica consisteix en fer quatre conseqüències de Causalitat circular per a cadascun de les modalitats de relació enumerats anteriorment. De manera que així treballarem els diferents tipus de relació que s’estableixen entre individus, del mateix o no rang, i si quelcom és positiu o bé negatiu. Aquesta practica és realitzada en grup amb les meves companyes ; Leila Isach i Ivet Martí. A continuació, mostraré un exemple de causalitat circular, que l’educador ens mostra a l’aula per tenir una breu idea de com portar a terme la practica.

1. Relació simétrica constructiva:

2. Relació simétrica destructiva :

3. Relació complementaria constructiva:

4. Relació complementària destructiva:

REFLEXIO ENVERS LA PRACTICA :

Per començar, cal dir que és una practica interessant I curiosa, pel que fa els plantejaments de l’enfocament sistèmic. Per tant, no considero un punt de vista erroni, per tal de tractar a l’individu amb aquest tipus de teràpia, tot i així hi han punts de vista que no acabo de compartir.

Crec que aquest sistema o teràpia té molta raó a l’hora de observar l’entorn en que es troba l’individu, ja que molts problemes o moltes relacions poden venir influenciades per aquest, ja que potser un comportament mal interpretat provoca el patiment a un individu, de manera que en molts altres llocs, actuarien únicament amb l’individu, i no amb tot el sistema, sense tenir en compte que aquest a estat el afectat però no la causa del conflicte o mala relació.

D’altra banda, discrepo en idees com en segons quina situació no cal que estigui present l’individu afectat, aquell que realment té un conflicte personal , el que realment esta perdut, el que no sap que passa al seu voltant i en la seva vida, i per tant hauria de ser el que s’hauria d’ajudar, però deixant de banda aquest enfocament terapèutic, hi ha moltes de les que diu aquesta teoria de la que comparteixo personalment molts pensaments, tot i així creia convenient esmentar certs aspectes negatius envers aquesta teràpia. Aquesta seria la part amb la que discrepo amb més intensitat, però no la única, com per exemple la de no considerar esbrinar el focus o l’arrel del problema, ja que, per molt complicada que aquesta tasca sigui, no serà impossible ni molt menys, i probablement, el fet de tenir constància de l’arrel del problema, alleugerirà i facilitarà el camí cap a la recuperació mental del pacient i la solució dels seus problemes.

Així doncs, crec que les prioritats de cada individu poden tenir incidència en les seves respostes i les seves accions i, com a conseqüència, repercussió (ja sigui directa o indirecta) en les relacions d’aquest individu amb la resta de components del seu ambient, i probablement aquestes prioritats vindran donades per algun factor extern que les generi, però qui les genera, assimila, interioritza, codifica i les sent és el propi individu. Tot això ve donat per la concepció de la realitat que cada individu tingui, i sempre hi hauran concepcions d’una mateixa cosa o fet diferents.

Per acabar la reflexió m’agradaria esmentar una teràpia anomenada a l’aula, de la qual té unes idees o pensaments bastant semblants que la que acabem de treballar, en aquesta practica però amb algunes idees més radicals, que l’anterior. De manera que, m’agradaria esmentar-la perquè quan es va esmentar en l’aula em va impactar moltíssim una característica d’aquesta, en la que no considero que sigui gaire efectiu, i per tant de la que no comparteixo per res del món, i és que en aquetes teràpies les sessions han d durar com a màxim 10 sessions, perquè son teràpies breus, de manera que no poden ser ni més ni menys sessions, si és així consideren que aquest individu ha de canviar de terapeuta. Des del meu punt de vista és un visió massa radical, és l’únic aspecte negatiu d’aquesta teràpia.

INFORMACIO :

Per finalitzar, aquesta practica i com he fet a les anteriors creia oportú afegir una sèrie de links on es plasmi tal explicació esmentada fins al moment, però no e vist res interessant. Tot i així, e trobat quelcom semblant, que crec que també pot esser de utilitat en un moment donat. Aquest són els següents :

•         Vídeo : on s’explica la biografia de Gregory Bateson i és el següent :

• http://www.youtube.com/watch?v=7aUGdZkKc1Y&p=592C889D47266E50

•          Vídeo: on es mostra la Teoria general de sistemes, i és el següent
•  http://www.youtube.com/watch?v=qc9Eu9GOj68&feature=related