ACTIVITAT 6 : TEORIA DE LA MOTIVACIÓ.

INTRODUCCIÓ :

En aquesta practica, veurem una sèrie de conceptes previs ,  sintetitzats, per així arribar al tema principal d’aquest exercici, les necessitats humanes. De manera que, e cregut convenient fer una breu explicació històrica per així, poder observar l’evolució i entendre millor la relació que s’estableixen entre tots els conceptes.

D’altra banda, cal esmentar que fins ara hem pogut observar dos psicologies, de les qual ara deixarem de costat per introduir-nos a un tercera. Aquesta  psicologia és la coneguda com a psicologia humanista, una nova manera d’entendre i veure el comportament de les persones.

La perspectiva humanista comença a desenvolupar-se en 1960 com el moviment cognitiu.  Reconeguda com la tercera força en Psicologia, després del Psicoanàlisi i el Conductisme.

L’ humanisme sorgeix en oposició a l'auge de les teories sociològiques que defineixen l'home com un producte del seu ambient. Les idees que es destaquen són:     

• Es fa èmfasi en l'experiència conscient.
• Es posa èmfasi en tot allò relacionat amb la naturalesa humana.
• La importància que se li assigna a l'individu, a la llibertat personal, al lliure albir, a la       creativitat individual i l'espontaneïtat.

D’altra banda, és important esmentar que les arrels del moviment humanista van ser William James, la Teoria de la Gestalt, Adler, Jung, Horney, Ericsson i Allport. L’ Humanisme forma part d'una perspectiva fenomenològica més àmplia. Considera el Conductisme molt limitat per reduir l'ésser humà a la condició d'una màquina programable. L’ Humanisme també s'oposa als aspectes deterministes i degradants de la Psicoanàlisi Freudià, criticant la insistència de Freud a explicar la psique normal a partir de la patologia i posar èmfasi en tots els aspectes negatius de la naturalesa humana, com el patiment, els gelosia, l'odi, la por, l'egoisme. En canvi, els humanistes volen destacar la salut mental i tots els atributs positius de la vida. Aquesta visió és compartida per dos personatges importants, Maslow ( 1908- 1970 ) i Rogers , els qual parlarem més endavant i dels que quelcom tenen una gran rellevància , com veurem, al llarg d’aquesta practica.

A continuació, cal esmentar que Maslow, va realitzar una sèrie d’investigacions que varen donar resultat a l’origen d’una teoria, la qual serà la base del seu èxit, entre d’altres, aquesta és la teoria de l’autorealització, la qual Maslow definia com : “ la motivació innata en tot ésser humà és realitzar el seu potencial usant les seves aptituds i capacitats, aconseguint així una sensació de plenitud, aquesta autorealització l'anomena experiència cimera “

De manera que per assolir l'autorealització personal, hem de satisfer les necessitats en el següent ordre jeràrquic. Maslow va establir una jerarquia de les necessitats fonamentals que l'ésser humà busca satisfer. I les va representar en una piràmide de cinc nivells coneguda com la Piràmide de Maslow i són els següents :

1. Necessitats fisiològiques: Són les primeres necessitats que qualsevol individu desitja omplir per tal de garantir la seva supervivència: Respirar, beure, menjar, dormir, escalfar ...

2. Necessitats de seguretat: Segons Maslow, ocuparien el segon nivell en l'escala de la piràmide. Les persones es desviuen per obtenir abric-casa, pis-, seguretat física-contra les agressions, violència ... -, seguretat moral, familiar, afectiva ...

3. Necessitats d'afiliació i afecte:Tota persona vol l'acceptació del grup al qual pertany: Treball, família, associacions ...

4. Necessitat d'estima: Ens estem referint a la valoració provinent de les persones que l'envolten.

5. Autorealització : Un cop superats els nivells anteriors, arribem a la autorealització. La persona ha satisfet la part purament material i ara emprarà la seva energia en satisfer la seva part espiritual: Aconseguir la felicitat i fins i tot contribuir a la millora del món.

La idea central d'aquesta Piràmide de necessitats de Maslow, és que només quan estan satisfetes les necessitats més bàsiques li prestem atenció a les més realitzades, les superiors.

A més a més aquesta piràmide, lo podem aplicar i pot ser d'utilitat en nombrosos àmbits de la vida, aquests són els següents :

• A les Relacions Personals: Serveix d'ajuda per a resoldre els problemes relacionals   tenint en compte el nivell de satisfacció de les necessitats en què es trobi cada un dels implicats.

• En l'Àmbit Laboral: La productivitat d'un treballador pot veure afectada segons el nivell de necessitat que hi hagi o no satisfet. Per exemple el resultat professional pot ser millor o pitjor depenent del seu grau d'integració en l'ambient laboral.

• En el Exercici de la seva Càrrec:  Tenint en compte el nivell de satisfacció de necessitat, els directius poden ser conscients de si un empleat està preparat per ocupar llocs de nivell superior o no.

Però, tot i aquestes característiques també és un teoria criticada de la que moltes persones posen en dubte , entre altres raons, són pels motius següents :

• El model de Maslow únicament té en compte la població instruïda, i per a altres tipus de societats, com ara les Tercer Món-no tindria validesa.

• També són molts els que entenen que l'individu en ocasions intenta satisfer necessitats espirituals encara sense haver arribat a les bàsiques: Treball, menjar etc.

• La Piràmide de Maslow ha estat qüestionada per diferents estudiosos. Virginia Henderson va plantejar una altra variant i va assegurar que les persones poden resoldre les seves necessitats sense ajuda, sempre que comptin amb la voluntat, la força i els coneixements adequats. Però aquesta teoria també és discutible.

• En canvi, a la Piràmide de Maslow l'alteritat és una nota fonamental. Conforme es va ascendint en els nivells, la necessitat de l'altre és més evident i necessària. Hi ha molts estadis que no s'assoleixen sense una implicació en l'entorn social.

• Altres estudiosos afegeixen als cinc nivells establerts per Maslow el de la necessitat d'eternitat o immortalitat.

D’altra banda, i deixant de costat la teoria de  Maslow, la qual retrobarem més endavant, crec necessari  esmentar  a  Carl Rogers ( 1902 – 1987) i la seva participació històrica. De manera que, aquest autor és conegut ja que sosté una similar teoria,  de la necessitat darrera d'autorealització i destaca un impuls innat cap a aquest propòsit. La diferència amb Maslow és que al seu procés d'autorealització ho considera constant i continu.

Per tant, i per concloure podríem dir que  Abraham Maslow i Carl Rogers són els dos teòrics que defensen la psicologia humanista. Són un model amb una tendència innata a la realització, al creixement de caire essencialment positiu. Maslow defineix necessitat com tot allò que sinó satisfà les seves necessitats, la persona mort o es posa malalta, aquelles necessitats que realment no actuen com a tal i de les que quelcom he comentat anteriorment, Maslow les definirà com a pseudonecessitats o necessitats falses. Per  aquest motiu, les compararà com; per un costat les necessitats i per la l’altre les de caprici.

D’altra banda, una altre diferencia és que , Maslow en la teoria de la motivació humana tenia com a objectiu, és a dir com a  tendència  a la autorealització i Carl Rogers tendència a la autoactualització. Segons aquests autors   diran que hi ha ambients saludables, nodridors i ambients insolubles que no enriqueixen  aquesta possibilitat, l’ambient física favorable , però psicologia no i al reves.

Per finalitzar,  m’agradaria esmentar altre teories de la motivació  que, des del meu punt de vista, les considero rellevant per poder observar les diferencies que s’estableixen entre altres autors, tenint en compte que estem parlant en tot moment de teories similars, però amb punts de vista diferents.

En primer lloc parlarem de Mc Clelland (1917 -1998) destaca com necessitats especialment rellevants en el context organitzacional, les necessitats d'assoliment, de pertinença i de poder.

• Assoliment: l'assoliment impulsa els subjectes a superar les normes i estàndards establerts en realitzar les seves activitats i a millorar, constantment, les seves pròpies realitzacions. 

• Necessitat de poder: la necessitat de poder, que es descriu com la recerca de trobar forta en primer lloc i, en segon, comportar-se amb ple poder. En resum, és la necessitat de tenir influencies sobre els altres i la possibilitat d’exercir control sobre ells.

• La necessitat de pertinença: és la recerca d'una relacions humanes amistoses basades en una vinculació amb altres, un intercanvi de sentiment d'afecte i una integració en la comunitat. 

En segon lloc, podríem fer referència a la Teoria de X e Y de Douglas McGregor (1906-1964)  i tracten d'explicar el comportament dels empleats des de dues perspectives excloents per part dels "gerents", a fi de "motivar" als empleats per obtenir una alta productivitat. 

De manera que en la Teoria X és suposa que l'empleat és gandul per naturalesa, i cal pressionar-lo perquè faci la seva feina. Per tant, es presenten dues necessitats imperioses: motivació i  supervisió. I per l’altra costat trobarem la teoria Y els treballadors buscaran la seva satisfacció en el treball i sempre han de procurar millorar i aconseguir noves metes. Les empreses han d permetre ser i deixar aplicar les seves aptituds i coneixements, s'ha de deixar una mica de responsabilitat en ells i que prenguin les seves pròpies decisions.

Per últim, esmentaré  la teoria de Herzberg ( 1923- 2000) la qual  va assenyalar dos tipus de factors rellevants per a la motivació en el treballi aquest són els següents :

1.Aspectes extrínsecs al propi treball: Exerceixen una funció de manteniment o higiene ja que eliminen les preocupacions dels treballadors respecte d'alguns problemes, però que realment no motiven per a la realització del treball. Satisfan necessitats biològiques bàsiques i la motivació en aquest cas, ve provocada per recompenses o incentius que són independents de la pròpia activitat que el subjecte realitza per aconseguir-los i el control depèn de persones o esdeveniments externs al propi subjecte que realitza l'activitat. 

2. Aspectes intrínsecs al propi treball: Són factors motivadors que es deriven directament de la relació del subjecte amb el seu treball. Satisfan necessitats típicament humanes d'èxit i autorealització. La motivació intrínseca ens porta a fer determinades activitats per poder fer cobrir una sèrie de necessitats per mitjà de les compensacions que obtenim a canvi.

Com a conclusió Herzberg ha indicat que característiques com les polítiques i l'administració de l'empresa, la supervisió, les relacions interpersonals, les condicions de treball i els sous, poden conceptuar com Factors d'Higiene. Quan són adequats, la gent no estarà insatisfeta, però, tampoc estarà satisfeta. Si volem motivar la gent en el seu lloc, Herzberg suggereix donar èmfasi als èxits, el reconeixement, el treball mateix, la responsabilitat i el creixement. Aquestes són les característiques que veritablement motiven i satisfan la gent, perquè les troben intrínsecament gratificants, per això Herzberg els va anomenar  Factors Motivadors. 

Així doncs, aquest explicació extensa ha estat per introduir el tema principal de la practica i aquesta és les necessitats humanes, les quals tenen una gran relació amb el tema tractat. Tot així, els comportaments poden estar orientats de forma diferent segona l’individu, per tal de satisfer aquestes necessitats i aquest comportaments són els següents :

• Comportaments constructius : són aquells que s’assoleix l’objectiu de satisfer les necessitats autentiques i tothom en surt beneficiat.

• Comportaments destructius : s’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat autentica , però algú en surt perjudicat.

• Comportaments fallits : no s’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat autentica.

Per concloure l’explicació, crec necessari esmentar que la practica és de les necessitat humanes que expressa Maslow en la seva teoria de la motivació , de manera que els altres autors han estat introduïts per a complementar el tema, per tenir altres visions sobre la mateixa teoria.

PRACTICA A REALITZAR :

Aquesta practica està basada en les necessitats humanes, de manera que establirem unes situacions envers el tipus de necessitat, i aplicarem tots els tipus de comportaments que hi podem trobar, per a casa necessitat. Aquesta practica l’he realitzat amb la Jacquelina Lozano i amb la Marta Gironella. De manera que tot seguit mostraré tals comportaments i son els següents :

Necessitat fisiològica : Una persona que no disposa de diners per arribar a final de mes ...

• Comportaments constructiu : algú amb aquest comportament demanarà ajudar a la família, als amics etc
• Comportaments destructiu : en canvi, aquest individu amb un comportament esmentat actuaria robant.
• Comportaments fallits : i aquí aquest individu invertiria els pocs diners que té en alcohol o altres vicis, en comptes de fer-ho amb aliments de primera necessitat.

Necessitat de seguretat : Una persona que l’han atracat, quan anava pel carrer, i ara té por ...

• Comportaments constructiu : aquest individu sortirà al carrer amb lo just ( diners, joies ..), en hores que hi ha molta gent, sortirà acompanyat etc
• Comportaments destructiu : en canvi el mateix individu, amb un comportament destructiu sortiria al carrer amb un ganivet, per a qualsevol espant clavar-li a qui sigui.
• Comportaments fallits : d’altra banda, el mateix individu podria actuar quedant-se a casa i no sortint al carrer.

Necessitat d’amor i pertinença : Una persona té la necessitat extrema de pertànyer en un grup ...

• Comportaments constructiu : pot relacionar-se amb els altres e intentarà integrar-se amb d’altres individus.
• Comportaments destructiu : o bé, pot agregar-se sense tenir en compte l’acceptació dels altres.
• Comportaments fallits : o inclòs, pot canviar la seva vida la seva manera de ser, creient que serà la millor manera per integrar-se.

Necessitat d’autoestima : Un nen a l’escola alguns dels seus companys l’insulten ...

• Comportaments constructiu : pot evadir els comentaris i no creure-s’ho.
• Comportaments destructiu : fer cas a aquest comentaris, que li afectin de tal manera que hagi d’assistir a les classes.
• Comportaments fallits : o bé, respondre amb el mateix llenguatge, i per tant posant-se al mateix nivell, provocant una situació complexa e incomoda.

Autorealització : En una família d’alt nivell adquisitiu, on tots tenen la carrera de medicina, el fill petit decideix escollir una altre professió i per tant una altres carrera ...

• Comportaments constructiu : el nen fa el que ell realment li ve de gust, fent entendre a la família que és el que ell realment li agrada i on serà del tot feliç.
• Comportaments destructiu : pot en canvi, estudiar medicina i amagar-se.
• Comportaments fallits : o bé, pot decidir deixar els estudis per la pressió que comporta tenir que prendre aquesta decisió.

REFLEXIÓ ENVERS LA PRACTICA :

Des del meu punt de vista, ha estat una practica positiva i de la que m’ha fet reflexionar , ja que al plantejar moltes d’aquestes necessitats i els comportaments que podríem  tenir en algun moment donat, m’ha fet plantejar si en algun moment de la meva vida ha tingut, un quelcom destructiu o bé fallit. Per tant, aquest exercici serveix per plantejar-se a un mateix que el comportament que tenim davant d’una situació pot estar enfocat de diverses maneres, i que en moltes ocasions, actuem de forma errònia.

D’altra banda, la reflexió no únicament ha estat envers els comportaments, sinó també a l’avarícia que en molts moments podem tenir, sense tenir en compte aquelles petites coses, les necessitat bàsiques, de les quals quasi bé la part de nosaltres, tenim cobertes, però el consumisme ens fa ser més avariciós i no valorar el nivell de vida que podem portar en certs moments.

Per tant, per aquest motius i d’altres crec que és un practica molt reflexiva de la que s’ha de  fer de forma individual, de la que en pots extreure coses molt positives.

Per finalitzar, esmentar que no ha estat un practica complicada, ja que són coneixements que mínimament sabem, ja que en estudis anteriors, probablement haurem esmentat.

INFORMACIÓ :

D’entrada m’agradaria esmentar uns llibres de Maslow, els quals poden esser de gran interès per algú i aquest són el següents :

•  Motivacion y personalidad : presenta essencialment la motivació.
• El hombre autorealizado : que aprofundeix en el tema.
• Personalidad creadora .

Per també m’agradaria afegir una sèrie de suport visual, que e trobat interessant :

1.      Vídeo : en primer lloc, aquest és una vídeo un exemple que es mostra on és curiós que inclòs, en la televisió o en un programa puguem observar aquesta teoria de la motivació de Maslow. És un vídeo dinàmic, diferent, i aquest és el següent :

http://www.youtube.com/watch?v=mErDXwpYsxQ

  

2.      Vídeo : aquest és un vídeo de la teoria de Mc Clelland, el qual hem anomenat anteriorment,de manera que explica la seva teoria, creia convenient afegir-hi un suport visual d’una altre teoria, que explicat anteriorment  i aquest és el següent :

http://www.youtube.com/watch?v=l9subsqVTSY&feature=related

Podria afegir-hi més clips com els que acabo de mostrar , però he cregut convenient no adjuntar-ho ja que tots ells són bastant repetitius.