ACTIVITAT 5 : " Freud, la pasion secreta"

INTRODUCCIÓ:

Per iniciar, cal esmentar que aquesta practica a diferencia de les anteriors, és realitzada a partir d’un vídeo observat a l’aula, anomenat “Freud, pasion secreta”, una altre manera, més visual, d’adquirir coneixements. De manera que, m’agradaria realitzar una breu introducció sobre quelcom observada, per així tenir algun concepte previ, per realitzar més endavant la practica.

Portada de la pel·lícula.

“ La pasion secreta”  de Freud és una pel·lícula que recull de forma excel·lent el que va ser l'inici, gran amistat, mútua col·laboració i allunyament entre Sigmund Freud i Josef Breuer.

Va ser per 1891 quan la relació entre Breuer i Freud va començar a decaure a causa de diversos desacords en el camp científic. Aquesta pel·lícula ens mostra amb fidelitat tot aquest procés d'amistat i divergències. Breuer no defensava com Freud la creació d'un sistema teòric nou per a la psicologia que la convertís en una ciència independent de qualsevol altra branca mèdica. Però sembla ser que va ser la teoria de Freud sobre els records infantils i la seducció. Freud considerava que els seus pacients neuròtics havien estat seduïts en la infància, en canvi Breuer creia que tals seduccions mai havien existit sinó que eren records de fantasies infantils. La qual cosa Freud donaria posteriorment la raó a Breuer.

És a dir, el que John Huston , creador d’aquesta pel·lícula, aborda en aquest film és l'etapa primera de Freud, quan era encara un desconegut més enllà del cercle metge vienès, en els seus inicis com a investigador que va recollint dades i conjuntat la seva teoria de la psicoanàlisi i el subconscient. La pel·lícula ens descriu amb pulcritud els atreviments revolucionaris de Freud, com escandalitzar al gremi metge de la seva ciutat. Tot i que, Freud va ser el primer a ensenyar que les emocions enterrades en el subconscient d'una ment humana pugen a la superfície conscient durant els somnis, de manera que recordar fragments d'aquests somnis poden ajudar a destapar les emocions i els records amagats. Al principi aquesta hipòtesi i altres fossin rebutjades per els metges d’aquella època, així com es mostra en aquesta pel·lícula.

D’altra banda, considero que és necessari esmentar alguns coneixements que destaquen en aquesta pel·lícula i són els següents :

• La repressió treballa en el subconscient.
• L’error, descobreix la veritat.
• L’enemic més vell de l’home : la vanitat.

A més a més, m’agradaria fer rellevància a uns fets històrics, dels quals són de gran rellevància i revolucionaris, reflexions que el propi Sigmund Freud esmenta a l’inici de la pel·lícula i aquest són els següents :

1.  El descobriment de Galileu que el nostre planeta no és el centre de l'Univers sinó un més entre milions i milions de mons
2. El descobriment de Darwin que els humans no som una espècie en si mateixa, independent del regne animal, sinó que el nostre organisme físic és el producte d'un vast procés evolutiu les lleis són les mateixes per a nosaltres que per a qualsevol altra forma de vida animal 
3. El propi descobriment de Freud, que el que l'ésser humà creu i diu no és només el producte de la seva voluntat conscient sinó que hi ha una altra part en la ment humana (el subconscient) que funciona a la clandestinitat i que pot fins i tot governar les nostres vides.

PRACTICA PORTADA A TERME :

La practica és la reflexió d’alguns dels coneixements que s’han pogut observar al llarg de la pel·lícula,  realitzant una recerca d’informació per així obtenir detall sobre quelcom esmentat. Aquesta practica, es realitza de forma individual, de manera que a continuació esmentaré alguns dels coneixements que tenen gran rellevància al llarg d’aquest film.

Per començar, Freud no pretenia crear una teoria psicològica completa, però va arribar a elaborar un sistema que explicava la psicologia de l'home en la seva totalitat. Va començar estudiant el trastorn mental i després es va preguntar per les seves causes. Va acabar formulant una teoria general del dinamisme psíquic, de la seva evolució a través de diferents períodes de desenvolupament.

La primera preocupació de freud, dins del camp del psiquisme humà, va ser l’estudi de la histèria, a traves del qual va arribar a la conclusió que els símptomes histèrics depenien de conflictes psíquics interns reprimits i el tractaments dels mateixos havia descentrar en què el pacient reproduís els successos traumàtics dels mateixos havien ocasionats aquests conflictes. La tècnica en principi per això va ser l’ hipnosi.

Va arribar a la convicció que l’origen dels trastorns mentals esta en la vida sexual i que la sexualitat comença molt abans del que en aquells moments es pensava, en la primera infància. L’afirmació de l’existència de la sexualitat infantil va produir moltes critiques i oponents a la seva teoria.

Per exemple, un subjecte que presenta una paràlisi en una mà sense cap tipus de dany anatòmic. Els metges ho van revisar, li van fer tots els estudis i l'home estava perfecte, però no podia moure la mà. 

En aquests casos, Freud relaciona la formació del símptoma amb un retorn d'allò reprimit. Freud descobreix que la immobilitat de la mà té relació simbòlica amb el "haver tocat o desitjat tocar alguna cosa que no ha estat permès". És a dir, que el símptoma es desenvolupava la base d'una significació que era desconeguda per al subjecte, una significació inconscient.

Seguidament, Freud es vincula amb Joseph Breuer, un altre metge que estava interessat en aquest tipus de casos. Breuer havia tractat mitjançant hipnosi a una dona jove (Anna O.) que presentava un quadre d'histèria. En trànsit hipnòtic, la hi incitava a expressar-se verbalment, obtenint com a resultat la comunicació de fantasies i desitjos que en l'estat de vigília la dona ignorava.

Breuer, exposant un cas d'histèria.

De manera que, el cas d’histeria del qual Freud i va participar-hi, aquest va esser el conegut cas de Anna O, pacient que en primer lloc va esser de Breuer, tot i que més tard, per motius que més endavant esmentaré va passar a ser pacient de Freud.

Anna O

Anna O. era pacient Joseph Breuer des de 1880 fins 1882. Vint anys d'edat, Anna va passar la major part del seu temps cuidant al seu pare malalt. Els símptomes que aquesta noia va desenvolupar varen ser els següents :

• Una tos forta que va demostrar no tenir cap base física
• Dificultats en la parla, després es va convertir en silenci, i després va començar a parlar només en anglès, en lloc del seu habitual alemany.
• Va perdre la sensibilitat a les mans i els peus, desenvolupat algun tipus de paràlisi, i va començar a tenir espasmes involuntaris.
• Al·lucinacions visuals i visió de túnel.
• Tenia fantasies de contes de fades
• Canvis dràstics d'humor, i va fer diversos intents de suïcidi.

Però quan es va consultar als especialistes, no hi ha causes físiques d'aquests problemes s'ha trobat i el diagnòstic de Breuer era que ella estava patint del que llavors es deia, el que significava que tenia símptomes que semblaven ser físic, però no.

Tot seguit, Breuer l’enfonsava en estat d’hipnosi, els qual aquest va poguer descobrir que durant aquests estats de transit podria explicar les seves fantasies diürnes i altres experiències, i es va sentir millor després.  Quan el client pot tenir coneixement dels significats dels seus símptomes (a través de la hipnosi, per exemple), llavors les emocions no manifestades, són posats en llibertat i ja no ho necessita per expressar-se com símptomes. És anàleg a la punció un bull o drenar una infecció.

D'aquesta manera, Anna es va desfer dels símptomes però la necessitat que sentia cada cop més per Breuer, provocava un conflicte en el qual Breuer no volia participar-hi és per aquest motiu que Breuer abandona aquest cas d’histèria, i és així com Freud s’encarrega del seu cas.

Freud postula que la malaltia psíquica deu el seu gènesi a un conflicte entre forces psíquiques que s'hi oposen. El símptoma sorgeix d'aquest xoc d'un impuls psíquic (Freud anomenarà pulsió) inacceptable per al subjecte que demana satisfacció i un altre agent psíquic també que se li oposa. El símptoma sorgeix com una formació de compromís.

Més tard  introduirà altres tècniques i altres estudis, però que no són del tot rellevants per a aquesta practica, de manera que els esmentarem en una altre ocasió.

La psicoanàlisi en els seus començaments, i fins i tot en l’actualitat, ha estat una doctrina que ha despertat grans passions, a favors i en contra. Entre les critiques que s’han fet a la teoria de Sigmund Freud, la principal ha estat la manca d’objectivitat de l’observació i la dificultat de derivar hipòtesis especifiques verificables a partir de la teoria.

Malgrat la gran reprovació que van suscitar les idees freudianes, especialment en els cercles mèdics, el seu treball va congregar a un ampli grup de seguidors. Entre ells es trobaven Karl Abraham, Sandor Ferenczi, Alfred Adler, Carl Gustav Jung, Otto Rank i Ernest Jones. Algunes d’ells, com Adler i Jung es van anar allunyant dels postulats de Freud i van crear la seva pròpia concepció psicològica.

No hi ha dubte que la psicoanàlisi va ser una revolució per a la psicologia i el pensament de l’època i ha servit com a base per al desenvolupament i proliferació d’una gran quantitat de teories i escoles psicològiques.

D’altra banda, m’agradaria esmentar un autor que tenia un pensament oposat al de Freud, per al tema que acabem de tractar aquest va esser Milton Erickson (1902-1980). Insisteix molt en el paper que juga  l'inconscient, entès no a la manera de Freud sinó com a reservori de recursos  personals per resoldre per si mateix la problemàtica de cada individuo.

Milton Erickson.

Milton Erickson va establir les bases d’importants línies dins de la psicoteràpia breu. Entre els qual s’inclouen els següents enfocaments psicoterapèutics : Programació neurolingüística, la teràpia sistèmica estratègica i la teràpia orientada  a les solucions entre d’altres van ser fluides pel pensament de Erickson.

L’origen del seu particular estil pot tribar en les seves vivències personals tan particular i la forma en que va enfrontar la seva malaltia, i encara que la hipnosi va ser una eina important, el fonamental del seu model terapèutic era el canvi en l’altra persona a traves de la relació interpersonal. El seu model terapèutic no respon a escola clínica algun,excloent de la influencia de la psicoanàlisi, del conductisme i de la teràpia sistèmica.

Milton Erickson i una pacient d'histèria.

En segon lloc, i deixant de banda els estudis de les histèries realitzats per Freud i d’altres, ara m’agradaria fer esment d’un altre concepte que marcarà un gran èmfasi, el que Freud anomenarà com a complex d’edip o d’electra.

Freud , en la seva obra, constitueix una de les més conegudes aportacions sobre la natura humana. En principi, buscava un mètode per a guarir trastorns psíquics com ara les neurosis, però la anàlisi de les causes d'aquests el conduí a l'elaboració d'una teoria general sobre la vida psíquica, la societat i la cultura. Així, la psicoanàlisi és una investigació científica sobre les malalties o trastorns mentals, i en segon lloc, una investigació filosòfica sobre l'home i la cultura.


Com altres pensadors, Freud percep una profunda analogia o semblança entre el que és individual i el que és social, entre els trastorns psíquics i els trastorns socioculturals. Els grans impulsos que mouen els individus són les grans forces que imperen en les societats ; igualment, el complex d'Èdip que viuen els infants té el seu correlat social en el tabú de l'incest. De la mateixa manera que l'individu reprimeix la seva sexualitat, la cultura imposa sacrificis i renúncies que generen malestar.

Per acabar, Freud creu que la personalitat humana és una configuració que es va fent passant per unes etapes que cal superar satisfactòriament. En l'etapa fàl·lica, que es viu al voltant dels cinc anys, es desenvolupa el complex d'Èdip situació que es caracteritza per un sentiment ambivalent d'amor i d'odi envers el pare en cas del nen i envers la mare en cas de la nena. Només qui el supera esdevindrà una persona sana i madura.


REFLEXIÓ ENVERS LA PRACTICA :

D’entrada, esmentar que ha estat una practica diferent, i que des del meu punt de vista més dinàmica, per a mi ha estat una bona practica. Tot i que això no treu el fet de buscar informació externa al vídeo, per així aprofundir més en el tema.

D’altra banda, alguns dels conceptes treballats no han resultat del tot un conflicte ja que havien estat adquirits, en una altre matèria, això ha facilitat l’entesa de molts d’aquests conceptes , així com la portada a terme d’aquesta practica.

També, crec necessari comentar que és un tema que  a mi particularment, em va agradar des del primer dia, això ha fet que la cerca d’informació, hagi estat més entretinguda, per aquest motiu he fet referència  a un autor que vaig trobar a un article, article del qual el mencionava i ,va cridar la meva atenció ja que la postura era contraria  a la de Freud, per aquest motiu he cregut que podia ser de gran interès.


Per últim, fer esment a que una explicació acompanyada de fitografies o bé vídeos facilita la seva entesa, per aquest motiu e decidit incloure-hi , una sèrie d’imatges i així poder situar al lector , ja sigui en una situació o be la cara d’algun dels autors mencionats anteriorment. A més a més m’agradaria fer referència a una reflexió de Freud , la qual m’ha cridat molt l’atenció i en la que m’ha donat molt que pensa, de manera que aquesta és la següent :

“L'home ni tant sols és amo i senyor de la seva pròpia casa: dins seu hi ha forces impulsives que governen la seva voluntat i ell les desconeix, només té informació escassa i fragmentària sobre el que s'esdevé fora de la seva consciència en la vida psíquica.”

INFORMACIÓ :


Per acabar aquesta pràctic, crec convenient afegir informació que pot esser útil per a d’altres individus. Considero, que és un tema complicat i per aquest motiu l’ús de vídeos e imatges pot facilitar la comprensió, de tot l’esmenta’t anteriorment. Així que a continuació afegiré una sèrie d’informació, per complementar la feina realitzada.

• Vídeo : aquest vídeo és un fragment on podem observar el cas d’una noia amb histèria i aquest és el següent :

        http://www.youtube.com/watch?v=9f5asvDFEyg&feature=related

• Vídeo : al trobar un fragment de la pel·lícula que he esmentat anteriorment, i de la qual és la base la practica realitzada, he cregut convenient afegir-lo, tot i ja haver observat la pel·lícula sencera, això és únicament el fragment d’un cas d’histèria que hem pogut veure a la pel·lícula i aquest és el següent :

        http://www.youtube.com/watch?v=C-v0fyrmWiU&feature=related

• Carta : A més a més, m'agradaria afegir un text que vaig trobar per internet, text suposadament escrit per Freud on relata el cas d'histèria d'una dona, aquesta és Dora, i és el següent :