ACTIVITAT 3 : DISTORSIONS COGNITIVES

INTRODUCCIO :

Fins ara  hem parlat i treballat de ciències instrospeccionistes i conductistes, així com hem vist anteriorment, ara fem un canvi per parlar del conductisme.

Abans de passar a explicar què són les distorsions cognitives, faré un breu resum històric per poder situar el context i els pensadors que han contribuït en l’evolució i progrés del pensament psicològic fins arribar en aquests pensaments distorsionats:

A final del S.XIX i principis del S.XX  W.James no s’interessava per l’estructura, sinó per saber com funcionava la maquina, era una teoria anomenada  funcionalisme i per tan fa un salt en el temps. Més tard, apareix I.Paulov amb el condicionament clàssic i J.Watson amb el conductisme.

Watson s’incomoda per el concepte de psicologia en aquest temps, on es definceix  la psicologia com una ciència que estudia els estats de consciencia, a Watson aquest concepte no li agradava, perquè costava de definir els estats de consciencia en la seva època. La ciència que intentava era una ciència amb una conducta observable. La definició de Watson era limitada, conducta-resposta, era una ciència observable, igual que la de Skinner, amb el condicionament operant però era un estudi de :

Estimul  -------------> resposta  ------------------> Conseqüència

Son tècniques que volen que una conducta es doni més vegades o bé que desapareix, és a dir, que és doni menys vegades per tant,transformacions de conductes.

Per tant, l’evolució  de I.Paulov i Watson va ser Skinner, però l’evolució d’aquest van ser  pensadors com A.Ellis amb la terapia cognitiva, la qual coincidia amb el concepte de la mediació cognitiva proposat per Albert Ellis amb la terapia racional emotiva conductual , els quals eixamplen l’objecte d’estudi i recuperen lo clàssic, el qual serà anomenada cognitivisme, i per tant, l’esquema s’amplia en :

Estímul  --------> Organisme ----------> Resposta -------- > Conseqüència 

Basat en que l’estímul passa per un filtre personal i diferent que donen com a resultat respostes diferents, així és demostra com cada persona actua de forma diferent, no hi ha una conducta estàndard. Molts psicòlegs actuals adopten aquesta teoria cognitivisme, encara que n’hi ha d’altres que l’adopten de forma conductista.

Per entendre millor aquesta explicació podríem fer referència a un exemple, que mostra aquests canvis de pensament, entre una ciència conductista o bé una d’altre de cognitivista, i aquest és el següent :

Exemple : Trastorns de Depressió

• Conductista : quan la persona es dona compte de que no te control sobre la seva vida o d’una situació s’enfonsa i cau en una depressió.
• Cognitivisme : es centre en la forma de pensar pessimista, que de forma progressiva genera uns efectes en l’estat d’ànim.

D’altra banda , es necessari fer referència a la teràpia cognitiu conductual, es tracta d’una teràpia que aborda els problemes que una persona pateix de de dos punts de vista interrelacionats entre si :

·         El que una persona pensa, cognitiu.

·         El que una persona fa, els conductuals

Però com podem portar-ho a terme, dons mitjançant el model ABC. Aquest model esta basat en que el pensament, l'emoció i la conducta són tres aspectes psicològics íntimament relacionats, de manera que un canvi en algun d'ells produirà alguna modificació en els altres dos. El pensament és el determinant més important de les emocions. Encara que els fets externs, actuals o passats, influeixen en les emocions, no són la causa d'elles. Són les nostres percepcions i avaluacions d'aquests fets externs els que influeixen directament en la nostra resposta.

Per tant, podríem dir que els individus construeixen el seu propi món, i que les creences no canvien ni determinen les seves emocions i conductes, únicament  complementen, qui decideix en últim terme és l’individu.

Al llarg de la infància les persones van configurant els seus "esquemes cognitius bàsics" que són el sistema de creences que la persona elabora en relació al que l'envolta. Aquestes creences són a la base de tot un seguit de pensaments automàtics irracionals, de distorsions cognitives que actuen a manera de filtre a través del qual deformem la realitat que ens envolta.

De manera que l'objectiu de la Teràpia Cognitiva és aprendre a reconèixer i canviar els patrons cognitius que produeixen aquestes idees i conductes errònies, per així millorar la nostra conducta.

Esquemàticament el representaríem de la següent manera:

Per tant, les distorsions cognitives són els pensaments que tenen unes conseqüències negatives en l’estat d’ànim i en la conducta de les persones. L’esquema cognitivista és el següent on es comença a analitzar i classificar les diferents maneres de pensar i actuar:

 

L’esquema cognitiu :

• Esdeveniment activador : El meu amant m’ha deixat
• Pensaments i creences: no puc estar sense ell, soc una perdedora a la vida,no trobaré cap altre amant com ell.
• Conseqüències emocionals i conductual : em sento trista, furiosa, indigna, bec mes del compte, no menjo, no dormo etc.

Les distorsions cognitives :són esquemes equivocats d’interpretar els fets que generen múltiples conseqüències negatives, com ara :

•  Alteracions emocionals fruit de la creença perjudicial en els pensaments negatius
• Conflictes en les relacions amb els altres a partir de les interpretacions errònies que es generen.
• En la forma de vida, que pot esdevenir simplista i negativa.

Els principals  distorsions que coneixem són:

•  Generalització excessiva :  prenc casos aïllats i generalitzo la seva validesa a tota la resta.
• Abstracció selectiva : deixo de tenir en compte les coses positives i recordes únicament la negativa.
•  Polarització o pensament tot o res : interpreto els esdeveniments i les persones en termes absoluts sempre; sempre,mai, tothom i ningú etc
• Desqualificació d’allò positiu : desestimo experiències positives per raons arbitraries.
• Lectura del pensament : pressuposa les intencions dels altres.
• Endevinar el futur: predic o profetitzo el resultat d’esdeveniments abans que es donin.
• Magnificacio i minimització : sobreestimo i subestimo esdeveniments o persones.
• Raonament emocional:formulo arguments basats en comem sento i no en elements racionals.
• Etiquetar erròniament : assigno un nom a alguna cosa en lloc de descriure una conducta de forma objectiva. L’etiqueta acostuma a ser absoluta, inalterables i amb connotacions de prejudici.
• Autoinculpacio : em faig responsables i culpable de qüestions diverses, sense ser-ne.
• Personalització : assumeixo que jo mateix o d’altres hem causat determinades coses directament.
•  Imperatiu categòric : m’imposo a mi mateix que hauria d’haver fet quelcom o que ho he de fer, o que no hauria d’haver fet.

PRACTICA PORTADA A TERME :

La pràctica ajuda a comprendre els diversos tipus de pensaments distorsionats. S’ha de realitzar en grup; els meus companys són la Jacqueline Lozano i la Lourdes Manresa. Hem treballat els 12 tipus de distorsions cognitives esmentades al punt anterior:

1. Generalització excessiva:

1. Una persona ha presenciat un accident d’avió, i creu que tots els avions cauran, això li provoca una angoixa per pujar-ne a un. 

2. He tingut una experiència negativa sentimental, i crec que totes les meves futures relacions ho seran.

2. Abstracció selectiva :

1. D’un treball que he entregat i del que he tret un 9, perquè m’he confós ens un apartat,nomes veig la confusió i no valoro la nota que n’he extret 

2. Durant un concert de piano, m’he confós en una nota, això comporta que nomes me’n recordi d’aquest error i no del concert brillant que he pogut oferir.

3. Polarització o pensament tot o res :

a.       He tingut una disputa amb una amiga i ara crec que tothom esta en contra meu

b.      Una persona ha tingut un mal dia i acaba sentenciant: tot em passa a mi.

4. Desqualificació d’allò positiu.

1. En Carles m’ha dit que li agrado, però segur que se’n va amb una altre que sigui molts més maca i simpàtica que jo.
2. Les meves amigues m’han fet un obsequi per el meu aniversari, i creu que ho fan perquè jo pel seu, el hi compri algun regal.

5.  Lectura del pensament:

1. La Nuria ahir em va trucar, cosa que mai fa, segur que em vol demanar alguna cosa. 

2. L’Oriol , la meva parella, segur que creu que tinc sobrepès, perquè ja no m’abraça com abans.

6. Endevinar el futur:

1. El dia 28 de  novembre tinc l’examen de conduir, segur que el suspendre. 

2. L’any que ve jo crec que encara estaré soltera, i que no trobaré mai a ningú. 

7. Magnificació i minimitzacio:

1. Un crític, publica un article basat en d’exquisides de la meva cuina, tot  i que , segur que ningú el mirarà. 

2. Les meves companyes de feina m’han preparat una festa , tot i que jo crec que ho fan per obligació perquè segur que la meva mare els hi ha comentat. 

8. Raonament emocional:

1. Cada dia em sento més trista,jo penso que estic destinada a ser una infeliç al llarg de la meva vida. 

2. Una persona té molta por de viatjar amb tren i pensa, segur que avui aixó fallarà i tindrem un accident.

9. Etiquetar erròniament :

1. La Mercè té problemes cognitius, i això comporta a que estarà assignada a ser tonta.
2. Tothom creu que en Marc és “friqui”,únicament per la seva forma de vestir.

10. Autoinculpacio: 

1. En Sergi, el meu germà petit, ha suspès tot el curs, segur que és per culpa meva, ja que no li he pogut oferir tota la meva atenció.
2. A casa meva, tenim diversos problemes econòmics, segur que és perquè jo no treballo i porto , a mes a mes, molts gastos econòmics. 

11.  Personalització:

a.      He anat a aquell concert que m'agradava tant i hauria d'haver anat a veure la meva amiga que estava malalta.

b.      Vaig anar a comprar-me aquell vestit tan car sense dir-li a la mare i no ho hauría d'haver fet.

12. Imperatiu categòric :

a.     Dos amics han estudiat junts per un examen, ja que a un d'ells la matèria li costava assolir, més tard els i han donat els resultats i aquest ha tret una excel·lent nota, de manera que l'amic pensa que gracies a ell el seu company té una bona qualificació .

b.      Arriben les vacances d'estiu, i per tant el curs s'acaba així que decideixen organitzar un viatge, el delegat ho comenta, de manera que els companys accepten aquesta proposta i el viatge es dur a terme. El delegat creu que gracies a ell han tingut una bona despedida i que sense ell això no s’hagués pogut realitzar.

REFLEXIO ENVERS LA PRACTICA :

Per començar , esmentar que des del meu punt de vist considero que ha estat una practica molt encertada e enriquidora, de la qual cadascú de forma personal e individual pot aplicar a la seva vida diària.

D’altra banda, crec que treballar molts d’aquests aspectes ens ha servit per veure moltes de les situacions que ens trobem a diària, ja sigui suspendre un examen, com que un amic s’enfadi amb nosaltres, podrem aplicar un sentit més racional, i no aplicar el que hem pogut observar al llarg d’aquesta practica.

Per últim, és necessari saber d’aquest tema ja que la nostre professió, de forma inconscient, ens demanarà tenir idea d’aspectes tan basics com dels que hem treballat al llarg d’aquest exercici, així com quan algú del nostre entorn ens expliqui una situació o be un pensament podrem saber si esta distorsionant una situació, i amb uns coneixements més profunds podrem ajudar-los.

INFORMACIÓ :

Per acabar aquesta practica he estat buscant informació que acabi de complementar aquesta practica i e trobat el següent :

1.       Vídeo ; aquest vídeo és pot observar un exemple en viu i en directe d’un individu on, la seva inseguretat envaeix els seus pensaments provoca naixi una distorsió cognitiva, com hem parlat al llarg de tota la practica. Aquest és el següent :

http://www.youtube.com/watch?v=utj8mDmmr2A&feature=related

2.       Vídeo : en aquest en canvi, ens vols ensenyar les distorsions cognitives que podem presentar, així com canvis en el nostre pensament, i com un individu pot visualitzar una situació e interioritzar-la, de manera que sigui totalment diferent al d’un altre. Ha estat un vídeo molt interessant, que m’ha cridat molt l’atenció per això crec convenient introduir-lo. Aquest és el següent :

http://www.youtube.com/watch?v=yiCeys7y5e0