INTRODUCCIÓ :
Per finalitzar totes les practiques, ja que aquesta és la ultima que hem portat a terme, ho farem a partir d’una explicació de la psicologia humanista i seguidament , una breu historia d’un personatge molt important, Carl Rogers, per així introduir el sentit d’ausetà practica que és l’empatia, a partir d’un vídeo que varem observar a l’aula ; “ Pensant en els altres “ documental del programa de 60’ de TV3.
Es denomina psicologia humanista a un corrent dins de la psicologia, que neix com a part d'un moviment cultural més general i que involucra plantejaments en àmbits com la política, les arts i el moviment social denominat Contracultura.
Va sorgir en reacció al conductisme i la psicoanàlisi, dues teories amb plantejaments oposats en molts sentits però que predominaven en aquell moment. Pretén la consideració global de la persona i l'accentuació en els seus aspectes existencials (la llibertat, el coneixement, la responsabilitat, la historicitat), criticant a una psicologia que, fins llavors, s'havia inscrit exclusivament com una ciència natural, intentant reduir al ser humà a variables quantificables, o que, en la psicoanàlisi, s'havia centrat en els aspectes negatius i patològics de les persones.
El pensament que va influir en l'aparició d'aquest corrent és molt ampli i podria resumir com el que van generar tots aquells que s'han resistit a reduir la psicologia i l'estudi dels éssers humans a una mera ciència natural.
Tot i així, van sorgir dins d'aquest corrent enfocaments teòrics i terapèutics tan diversos que no és possible plantejar un model teòric únic. El que sí que es pot extrapolar d'aquestes diverses teories i enfocaments és una sèrie de principis i són els següents :
- Èmfasi en l'únic i personal de la naturalesa humana.
- Confiança en la natura i recerca de la natura.
- Concepte de consciència ampliat.
- Transcendència de l'Ego i adreçament cap a la Totalitat que som.
- Superació de l'escissió ment / cos.
- Requilibri entre polaritats i revaloració de l'emocional.
- Valoració d'una comunicació que impliqui el reconeixement de l'altre com a tal.
En relació amb els plantejaments anteriors, cada escola o teràpia dins de la psicologia humanista ha generat una concepció de l'ésser humà, una teoria específica, i un conjunt de tècniques de treball. Alguns d’aquests són els següents :
- Psicologia arquetípica, de Carl Gustav Jung
- Teoria de les necessitats de Maslow, d'Abraham Maslow
- Teràpia centrada en el client, de Carl Rogers
- Teràpia gestàltica, de Fritz Perls
- Psicologia transpersonal, en què es troben dins dels seus més notables teòrics, Ken Wilber i Stanislav Grof
De totes maneres, nosaltres treballarem amb Carl Rogers i la seva teoria centrada en el client, de manera que a continuació explicaré quelcom esmentat anteriorment, tot i així faré una breu explicació d’aquest autor .
Carl Rogers (1902-1987) és un dels autors més coneguts del moviment humanista. El seu mètode terapèutic, la teràpia centrada en el client, o teràpia no directiva, part de la hipòtesi central que l'individu posseeix en si mateix mitjans per a la autocomprensió i per al canvi del concepte de si mateix, de les actituds i del comportament autodirigit . El terapeuta ha de proporcionar un clima d'actituds psicològiques favorables perquè el pacient pugui explotar aquests mitjans.
Dos trets principals de la teràpia centrada en el client:
- La confiança radical en la persona del client (pacient).
- El rebuig al paper directiu del terapeuta.
Per Rogers l'ésser humà neix amb una tendència realitzadora que, si la infància no la fa malbé, pot donar com a resultat una persona plena i que valora a altres i a si mateix. La persona inadaptada tindria trets oposats com ara: tancada, rígida i menyspreadora de si mateix i dels altres.
Rogers insisteix en la importància que tenen les actituds i qualitats del terapeuta per al bon resultat de la teràpia.
¿ Quines eren les condicions de rogers que afavorien al creixement i desenvolupament humà?
El fet de que l’altre persona visques i experimentés 3 actituds bàsiques;
1- Acceptació incondicional; acceptar a les persones pel que son. Més enllà de la seva condició, de si tenen més o menys, si tenen una raça o una altra, si tenen estudis o no. Distingint que una persona es el que una persona es i l’altre el que fa. Tot i que no estem d’acord de la manera que hagi actuat. Podem no estar d’acord amb alguna cosa que hagi fet. És com un apreci positiu, lliure de prejudicis.
2- Comprensió empàtica: aquesta capacitat dels humans de posar-nos en la pell de l’altre i intentar veure el món, i viure’l i veure’l de la mateixa forma que l’altre. “Posar-se en els mocasins de l’altre” Entendre els significats que l’altre dona dels significats. Hauria de viure una sèrie d’actituds;més competents en acceptació incondicional, empatia i autenticitat. Per tenir les condicions idònies perquè les persones pugui conectarse amb la tendència de creixement, puguin entendre’s.
3- Autenticitat, congruència, coherència: Sentir pensar i actuar sense contradiccions. Transmetent autenticitat o coherència o congruència.
Hi ha una gran complexitat per viure aquestes 3 actituds. Rogers va voler comprendre i descriure el canvi que pateix el pacient quan se sent comprès i acceptat pel terapeuta:
- Es produeix una relaxació dels sentiments: de considerar com una cosa remot es reconeixen com a propis i, finament com un flux sempre canviant.
- Canvi en la manera d'experimentar: de la llunyania amb que primer experimenta la seva vivència es passa a acceptar com una cosa que té un significat, i en acabar el procés el pacient se sent lliure i guiat per les seves vivències.
- Es passa de la incoherència a la coherència: des de la ignorància de les seves contradiccions fins a la comprensió de les mateixes i la seva evitació.
- Es produeix també un canvi en la seva relació amb els problemes: des de la seva negació fins a la consciència de ser ell mateix el seu responsable, passant per la seva acceptació.
Canvia igualment la seva manera de relacionar-se amb els altres: des de l'evitació a la recerca de relacions íntimes i d'una disposició oberta. De centrar-se en el passat a centrar-se en el present.
PRACTICA A REALITZAR :
Aquesta practica esta basada principalment en l’empatia, és a dir, el fet de saber posar-nos al lloc dels altres. De manera que, la millor manera d’entendre-ho és a partir d’un vídeo que hem observat a classe. Així que a continuació faré una breu explicació d’aquest .
De manera que , fer un breu resum de la síntesi del documental ,quelcom premiat repetidament per la tendresa a l'hora d'explicar l'aprenentatge en una escola japonesa. "Pensant en els altres" és un càntic a la vida i a la manera d'aprendre a viure. Rodat durant un any a l'escola pública infantil de Minami Kodatsuno, a la ciutat de Kanazawa, ens ensenya la manera d'aprendre d'uns nens i ens fa pensar sobre l'esperança i la força. Ens mostra també la manera com els nens reaccionen davant de l'ambient d'adults que els envolta i davant dels problemes que angoixen moltes vegades els pares. Realitzat amb especial cura, amb una gran força, ens dóna lliçons de la manera de viure que, quan ens fem grans, moltes vegades hem deixat pel camí, oblidant conceptes bàsics.
El reportatge va ser gravat durant un any i se segueix l'activitat del mestre, Toshiro Kanamori, un enamorat de la seva feina que intenta conjugar dues coses: l'aprenentatge i la diversió, que els nens aprenguin sense que s'avorreixin. És un mestre que també s'ha d'enfrontar a la falta de concentració dels alumnes, al poc entusiasme, però a través del reportatge podem comprovar com se'n van sortint de tot plegat, i com amb habilitat fa que els nens avancin en l'aprenentatge de les matèries del curs, però sobretot en l'art de viure. Un treball especialment recomanat per a totes les persones vinculades a l'ensenyament i molt premiat.
REFLEXIÓ ENVERS LA PRACTICA :
En primer lloc, esmentar que és un vídeo molt interessant , on l’educador té una visió de l’aprenentatge diferent, al que trobem en l’actualitat i on, es treballen aspectes realment necessaris per a la vida quotidiana.
En segon lloc, cal dir que jo particularment per els meus estudis anteriors , és un documental que ja havia visualitzat, i del que m’ha fet recordar vells moments.
Per últim, des del meu punt de vista i per tant, des de una opinió personal e individual crec que és un mètode molt interessant, ja que per poder assolir un bon aprenentatge cal primer una bona base, i crec que tenir com a base coneixements i aptituds de les que es mostren en aquest documental, és un bon principi d’ensenyament.
INFORMACIÓ:
Per acabar, la realització d’aquest practica m’agradaria introduir una sèrie d’enllaços que facilitin la comprensió d’aquesta practica. I aquests són els següents :
1. Vídeo: clip del documental:
2. Web : de la qual he tribat interessant la sintetitzaico de les idees, aixi que per tenir una mica més d’idea sobre aquest autor, ja no per la practica, sino inclos per el camp personal, e pensat que podia ser interessant. Aquest és el següent :
Correcte, Esther!
ResponderEliminarEn la línia del que esperava.