ACTIVITAT 4 : MECANISMES DE DEFENSA

INTRODUCCIÓ:

Per començar, farem una breu explicació sobre Freud i el seu pensament, per així introduir i entendre de manera més precisa el tema que tractarem en aquesta quarta practica, què són els mecanismes de defensa.

Sigmund  Freud.

Sigmund Freud (1856- 1939), era d’una petita ciutat de Freiberg. Els seus anys d’experiència psicoanalítica els va realitzar a Viena, i desprès de moltes investigacions i d’acceptacions o rebutjos envers les seves teories , així com la publicació d’alguns dels seus llibres, coneguts actualment i els quals tenen una importància extrema, va arribar a una sèrie de conclusions fruits del seu esforç i anys de treball ; fundació e importància dels somnis, divisió de la estructura psíquica en conscient e inconscient, existència de la sexualitat infantil etc , tot això va crear un escant-lo a la societat d’avanç. Freud ja més endavant i amb el seus estudis, produirà més èmfasi i més simpatia envers la societat d’aquell moment, de la mateixa manera que la seva teoria sobre el psicoanàlisis, tindrà més sortida cap al 1908, on Freud junt amb seguidors d’aquest ja crearan organitzacions i congressos per el psicoanàlisis. De manera que, tots aquests temes tractats, seran molts dels que explicarem al llarg d’aquesta practica, per arribar, com he dit abans a l’explicació del Mecanismes de defensa.

A finals del segle XX, Freud es topa amb trastorns, amb paràlisis histèriques, però sense base ni lesió. Marxa a estudiar amb en Charcot, especialista de les malalties nervioses , i és amb ell que descobreixen, desprès de nombroses investigacions una observació sorprenent, on apareixia la sexualitat relacionada amb les histèries. Més endavant, inclòs publicarà un llibre on acabar de confirmar aquesta teoria, la relació de la histèria amb problemes sexuals.

Freud diu que se’n adona que pot ser que hi hagin dos estats de consciencia, en un se’n adona d’allò que vivia i en l’altre no. Freud  i Breuer creant un llibre  i diuen que és el primer text sobre la psicoanàlisis.

El terme inconscient és el més popular de la psicoanàlisi, fins al punt que identifica el psicoanàlisi mateix. Els psicoanalistes prefereixen explicar l'inconscient com una dimensió del psíquic, radicalment diferenciada de la consciència encara vinculada amb ella, o també amb les expressions verbals del subjecte que s'infiltren a través del discurs. 

Freud a partir d'un fet simple per  il·lustrar l'inconscient: qualsevol representació o element psíquic pot estar present en la nostra consciència i després desaparèixer. I, però, pot tornar a reaparèixer a través del record, no com una altra conseqüència de la representació sensorial. Això equivalia, per a Freud, que aquesta representació o element havia estat latent (no explicitat a nivell conscient), i aquest fet era una dimensió de l'inconscient.

Per tant, Freud fa una primera proposta, on diuen que dins la persona hi ha una part conscient  ( on ens adonem) i la part inconscient ( on no ens adonem). Freud diu que la part conscient és una part molt petita, al costat de d’inconscient. Utilitzant la metàfora d’iceberg, dient que una bona part de la vida mental humana te lloc en el inconscient . En ocasions aquesta part aflora en la consciència de forma emmascarada. Doncs bé, per a Freud la petita punta que sobresurt sobre el nivell del mar que podem veure és comparable al estat conscient d ela nostre ment, mentre que l’altre, la gran desconeguda que habita sota la superfície, és l’inconsistent. Així és com explica Freud aquesta teoria i com la compara amb aquesta metàfora.

La matefora de l'iceberg.

De manera que aquest esquema el podríem explicar de la manera següent, així com Freud va arribar a aquestes conclusions i són les següents :

• CONSCIENT :La consciència és només una part del psíquic (part visible), però en aquesta no s'hi poden trobar respostes a molts dels nostres actes.

• PRECONSCIENT :Hi ha representacions que, en un moment donat, no són conscients (no estan en la consciència), però poden esdevenir conscients. A aquest conscient Freud li donarà el nom de preconscient.

•   INCOSNCIENT : Hi ha un nivell inconscient que mai arriba a la consciència (l'acció d'ordenar en l'exemple). L'inconscient només s'obre pas a la consciència a través d'associacions, com ara els somnis, els actes fallits (equivocacions o oblits en la realització de qualsevol acció), els lapsus i els símptomes. A aquest tercer nivell Freud li dóna el nom d'inconscient. L’inconscient necessita aflorar en aquesta entitat, perquè sinó podria desequilibrar-los. Segons Freud els mecanismes de defensa són creacions que crea una part de nosaltres que ens protegeixen i preserven en el nostre equilibri psíquic. Freud es basa en l’interior, allò que passa dins nostre. ( psicologia dinàmica = psicologia analítica).

Per a Freud la personalitat s'estructura en tres nivells o estrats: l'id (això), l'ego (jo) i el super-ego (super-jo). Cadascuna d'elles compleix una funció i es desenvolupa en diferent fase del nostre desenvolupament. Freud a partir d’aquí proposa una teoria basada en la personalitat la qual conté tres etapes diferents :

• ID
• EGO
• SUPER-EGO

Aquest segon plantejament, engloba el primer pensament que dins de la personalitat hi ha part de la inconsciència. Feud feia molt d’ús dels somnis.

Si s’aconseguia  que el material inconscient aflores a la consciencia, significava que els símptomes desapareixerien i per tant la malaltia també. Per tant si l’individu era capaç de aflorar un somni del inconscient al l’estat conscient s’hi produïa com una catarsis, i els símptomes desapareixien.

L’existència d’aquesta teoria el va portar a valorar les tres etapes de la teoria de personalitat i ho va fer de la següent manera :

• ID : entitat que es mou per estar bé i es regeix per el principi de plaer, per tant és un període de 0-2 anys en la vida del individu. Formarà part de  nosaltres al llarg de tota la vida. A partir dels 2 anys apareix una altre entitat, ja que el nen se’n adona de que l’individu crea una nova entitat per això apareix el EGO ( el jo) el qual esta regit per el principi de plaer.

• EGO:  L'ego (jo) es desenvolupa després del naixement, quan el nen s'adona que no tot el que vol ho obté automàticament i per tant haurà de buscar la manera d'aconseguir-ho. Aquest procés és conegut com la prova de la realitat. 

• SUPER-EGO : El super-ego (super-jo) apareix en la primera infància. Opera mitjançant el que es podria anomenar "principi de perfecció". Representa els valors que els pares i educadors van comunicar al infant com ideals. El super-jo procura que el nen interioritzi els conceptes de bo o dolent perquè pugui, d'aquesta manera, controlar la seva pròpia conducta, d'acord al seu propi criteri, de jutjar que és lo bo o dolent per a ell.  El super-jo està format pel jo ideal (el deure) i la consciència (el que no hem de fer, aquells pels que som castigats). És a dir el super-jo és l'amo moral de l'ànima, està en oposició tant amb l'id com amb l'ego, ja que és irracional com el primer però controlador com l'ego. El seu paper consisteix a bloquejar l'activitat instintiva permanentment.
  
  

Les dos primeres entitat son egoistes, mirant únicament per ell. Freud creia que l’individu és essencialment egoista i no és fins la tercera entitat on neix una relació social, on estableix una consciencia i uns remordiments. També entra dins la dinàmica interna.

El comportament humà des de la òptica psicoanalítica es el resultat de la dinàmica interna d’aquestes tres entitats

Freud planteja moltes teories que les lliga amb el concepte de sexualitat. Utilitza el concepte de libido, parlava d’energia vital global i bona part d’aquesta era de caire sexual. Apareix també, Carl.G.Jung i Alfred Adler, els quals van acabar separant-se de Freud pel tema sexual, ja que no creien en una relació com així afirmava Freud.

Per tant, un altre aspecte més a destacar en la teoria de la personalitat de Freud és el  desenvolupament psicosexual. Segons Freud, la personalitat es desenvolupa en una seqüència de cinc etapes i comença en la infància. Aquestes reben el nom de zones erògenes. Una persona que no va poder satisfer les seves necessitats en alguna d'aquestes etapes o que va estar mimada excessivament en alguna d'elles pot arribar a quedar fixada en una etapa en particular. 

Freud va advertir que la maduració de la personalitat d'un individu està molt determinada per les tres primeres etapes. Per tant un element fonamental de la seva teoria és el concepte de la sexualitat infantil, ja que pensa que l'instint sexual no apareix de sobte en la pubertat, sinó que ha estat present des del naixement, encara que de diferent manera.

 Aquestes etapes són :

•  Fase oral : va dels 0 als 2 anys i és on es produeixen el principi de plaer i la millor manifestació és a partir del menjar, aliment etc.

• Fase anal:  aquesta fase va dels 2-3 anys control d’esfínters o obté el plaer a partir d’aquí.

•  Fase fàl·lica: va dels 3-6 anys. Descobreixen els seus genitals, i el plaer s’obté a partir d’aquí, descobreixen que no són iguals els dels nens que els de les nenes. El qual apareix el complexa de edipo i el de electre. Aquesta etapa es superada un cop el nen s’identifica amb el pare o en cas de les nenes amb la mare, superant aquesta por . Si aquest procés d’identificació és exitòs, l’etapa fàl·lica estarà superada.

•  Fase de latència: va dels 6 -12 anys. Arriba  a les parts de maduresa sexual  fisiològica.

• Fase perinatal:va  a partir dels 12 anys, sofisticació sexual si es supera tot bé.

Per acabar, farem una última reflexió i referència, per així introduir ja el tema de la practica, que com hem dit abans eren els mecanismes de defensa. Segon Freud, l’id, l’ego i el super ego es troben en estat d’equilibri entre si, però si aquestes forces es desequilibren sorgeix l’ansietat en l’individu, i per a alleujar la pressió, l’ego posa en marxa una sèrie de mecanismes de defensa. Aquests mecanismes de defensa solen ser inconscients de manera que la persona no s’adona que ha tingut lloc una distorsió i esta completament convençuda que el seu punt d vista és el correcte.

Els mecanismes de defensa son mecanismes del jo, creat per el jo. Son dispositius que constitueix l’ego per aconseguí l’estabilitat psíquica.

La practica d’avui estarà basat en els mecanismes de defensa, com va descriure la filla de Freud , Anna Freud. Durant aquesta època apareix també Melanie Klein, amb la teràpia del joc.

La pròpia filla de Freud, va proposar al 1966 un llistat de 9 tipus de mecanismes de defensa que l’Ego empra a favor de la persona . Aquests són :

•  Regressió 
• Negació
• Projecció.
• Racionalització
• Intel·lectualitzacio.
•  Formació reactiva.
•  Regressió.

L’exercici pràctic comença a partir de la sublimació de 7 pecats capitals :

1.       Ira

2.       Luxúria.

3.       Gula

4.       Peresa.

5.       Supèrbia

6.       Enveja.

7.       Avarícia.

PRACTICA PORTADA A TERME :

La pràctica és sobre els mecanismes de defensa . S’ha de realitzar en grup; els meus companys són la Roser Pérez i en Rubèn Lopez. Hem treballat tots els mecanismes i  són el següents :

1.       Ira : La situació és que tenim un accident de cotxe ...

 Constructiva :Sortim del vehicle i valorar la circumstancia i crear una instancia a l’ajuntament per evitar accidents futurs.

Destructiva : Sortir del vehicle i avanç fer valorar la situació, donar-li de bufetades al altre.

2.       Luxúria:  Fa molt de temps que no té relacions amb la seva parella ...

Constructiva : Parlar amb ella e intentar solucionar-ho.

Destructiva :No solucionar la situació i buscar una via diferent, per canalitzar aquest impuls sexual, amb d’altres.

3.       Gula: Una persona que té gana a totes hores ...

Constructiva :Intentar i crear una dieta “ equilibrada” per saciar la gana ( menys quantitat però més qualitat)

Destructiva :No posar-te límits, i deixar-te anar per la gana.

4.       Supèrbia: Una noia que treballa en un despatx de comptabilitat, de manera que en un dels càlculs ha tingut un error, provocant que la resta de càlculs i números siguin erronis, i per tan la feina dels seus companys hagi estat en va.

  Constructiva : No tenir aquesta actitud i assumir el seu error, ja que els seus companys ho entendran tenint en compte que tothom s’ha equivocat en un moment donat.

Destructiva : Ella no assumeix el seu error, ni demana perdo, té una actitud supèrbia envers els seus companys

5.       Enveja. Un dia de classe després d'un examen un/a noi/a s'adona de que és la persona que ha tret la pitjor nota de la classe i això la fa estar rabiosa amb la resta dels seus companys.

    Constructiva: Veu que si té ràbies i enveges cap als altres és perquè ell/a vol tenir millor notes i és planteja aconseguir aquest objectiu de cares ala pròxims exàmens i mira quina metodologia pot utilitzar i aplicar per a poder-ho aconseguir. 

    Destructiva: Comença a fustigar-se i a bombardejar-se de pensaments negatius, com ara: no puc, no ho aconseguiré, sóc tut/a... I això porta la persona a deixar d'estudiar i a centrar-se en boicotejar les classes. 

6.       Avarícia: Un senyor que treballa a  una empresa des de fa molts anys, resulta que l’any passat el varen ascendir, aquesta proposta ha creat en ell un sentiment de superar-se en tot moment, i per tant, s’ha tornat avariciós i així ho demostra amb els seus companys de feina, aquests decideixen donar-li l’esquena.

Constructiva: Aquest individu hauria de valorar la que la seva actitud ha estat negativa en els últims mesos, i que un canvi en el seu comportament farà que els  seus companys tornin a confiar en ell, perquè en cara estar a temps.

Destructiva: Seguir amb l’actitud que tenia fins ara, tenint en compte que seguirà sol i cada vegada més tindrà la gent encontra.

7.       Tristesa: Un noia fa poc temps a tingut una pèrdua d’una persona molt propera, des de aquest moment té un sentiment de tristesa , amb la que la seva vida diària ha canviat, provocant així més temps sola i tancada a casa.

Destructiva : Seguir amb aquesta actitud sense intentar sortir, ni distreure’s.

Constructiva : Hauria de canviar el pensament, no cal demanar-li que se’n oblidi, però si que pensi amb ell, perquè aquesta actitud no és positiva per a ella.

8.       Humiliació: després d'un examen, quan tothom ja sap la nota, algú se sent avergonyit per no haver tret tan bona nota com els companys.

Constructiva: intentar parlar amb els professors i els companys per veure quina ha estat la raó de treure mala nota tot i haver estudiat, i buscar per exemple noves maneres d'estudiar, ja que potser la que utilitza no es l'adïent.

Destructiva: emprenyar-se amb els seus companys, ocultar la seva nota, o deixar els estudis per que sent que no serà mai capaç de treure-s'ho.

9.       Vergonya: Una nena pràctica la dansa i és una cosa que l'apassiona però resulta que mai ha fet cap mostra.

Constructiva: Intenta parlar i exposar les seves dificultats a les companyes i professora per a que aquestes l'ajudin. Intenta buscar opcions i tècniques per a poder fer la mostra passant-ho el menys malament possible.

Destructiva: Es nega a participar en la mostra i al dir-li que n'hi haurà més i que sinó participa en aquesta haurà de ser la següent la por a fer el ridícul i els nervis la porten a de deixar la dansa.

10.   Culpabilitat: Un noi ha trencat un figura de casa, la qual la seva mare li té un gran apreci perquè li varen regalar una persona molt important en la seva vida.

Destructiva : No dir-li res a la seva mare, i quan aquesta se’n enteri i el renyi , no fer-li cas i contestar-la.

Constructiva : intentar muntar la figura, i seguidament dir-li-ho a la seva mare, aquesta no ho tindrà tan en compte perquè ha posat l’esforç de muntar-la i no l’ha enganyat.

11.  Mandra : un noi ha de buscar un treball per l'estiu però és molt mandrós i creu que no aguantarà el ritme d'un treball d'estiu. 

Constructiva: intentar buscar un treball en el que potser guanyis menys però tindràs algun dia de festa o estones lliures per poder descansar i desconectar del treball. 

Destructiva: no buscar treball per que consideres directament que no ho aguantaràs. 

REFLEXIO ENVERS LA PRACTICA :

En un principi, al realitzar aquesta practica pensava que seria una activitat pesada, on hauria de posar-hi un esforç màxim per a concentrar-me, però segons avançava l’activitat he descobert un interès que en cap moment, pensava que podria existir, de manera que des del meu punt de vista, puc afirmar que ha estat una practica enriquidora i entretinguda.

D’altra banda, m’agradaria esmentar que pel que fa als mecanismes de defensa, considero que és un tema del qual, si no  has profunditzat i treballat algun cop, tens una idea bàsica, però saber quins són i altres aspectes dels quals hem treballat en aquesta practica, és més difícil, de totes maneres és un tema que a mi particularment m’agrada, ja que els solem utilitzar en la nostre vida quotidiana, i de forma inconscient per tant són mecanismes incontrolables, els qual utilitzem davant d’una situació.

Esmentar també, que aquest tema és important per a nosaltres i per la disciplina que estem estudiant actualment.

INFORMACIO :

1.       Vídeo : aquest vídeo és la síntesi de tot el que hem treballat al llarg de tot aquest exercici, explica de forma més visual i entretinguda tots els mecanismes de defensa que podem aplicar i com un individu els pot focalitzar. És bastant interessant. Aquest és el següent :

http://www.youtube.com/watch?v=buRQSKsNe7E&feature=related

2.       Video : aquest explica de forma més teòrica com són i com actuem segons el tipus de mecanisme de defensa que treballem o experimentem també és interessant, ja que en comptes d’explicar-ho de forma més teòrica, l’ajuda d’un vídeo com aquets acabar de complementar millor l’explicació. Aquest és el següent :

http://www.youtube.com/watch?v=cW79nrXiViQ&feature=related